Viernes, 10 de agosto de 2007
Publicado por La_Seu @ 9:55
Comentarios (0)  | Enviar








L´estiu d´agost per Vicent L. Simó Santonja




Apenes sense donar-nos conte, hui començà l’agost, l’estiu més calorós, encara que a hores d’ara el canvi climàtic igual te porta la calor des del juny a l’octubre. No deixa de ser curiós que quasi estiguen parades l’administració de Justícia, i la Política. Agost és el més de la poca faena, encara que alguns servicis tinguen que reforçar-se: els Hospitals, per eixemple, perque les malalties no coneixen les vacacions, i no caldria dir espere’s vosté a setembre per a posar-se malalt. Una atra cosa no, pero la calor ‘mortifica’ i ‘martirisa’, que és pijor que mortificar.


Les flexions d’ahir als estiuejadors, són aplicables a la classe política, que també té el seu propi i essencial salze (en castellà, sauce). Tinc la plena i absoluta seguritat de que tots els consellers de la nostra Generalitat, alguna que atra mijanit trencaran la sòn, interrogant-se, ¿cóm torege el bou que m’ha tocat ‘en sòrt’? Perque totes les conselleries, són bous de diferents ramats, que deuen torejar-se a l’estil de sa planta i al desig dels espectadors, o siga del poble. No li arrende el guany al senyor President, director dels ‘toreros’, i mostrador del mocadors oportuns, avisadors de llínees rectes. No hi ha bou que no siga perillós, a la mímima distracció, t’encorna.


Suponc que la senyora consellera de Cultura estiuarà com cal, li desige que ensomie, i que si té algun temps lliure no oblide que li ha tocat el pijor bou possible, perque si la cultura és el saber viure humà, ad ella li correspon la faena de que el poble (conjunt d’humans) reba la Cultura que de soca i arraïl li pertoca, no cap atra cultura, per veïna que siga de la nostra pròpia. Són precisament les ‘convergències’ que alguns pretenen les que fan que son bou siga difícil de torejar, perque és impossible servir a dos senyors, o dos cultures.


M’agradà molt escoltar-la parlar a l’estil de la nostra comuna nació alcoyana, sense convergències: continue vosté, senyora, aixina, donant ‘calitat’ a la nostra llengua valenciana. Difícil ho tindrà si vosté té que convergir parlant com no parlaven els seus antepassats. I que dir si vosté té que escriure immersa en la convergència. Separar Cultura d’Educació acreix les dificultats si no coincidixen Cultura valenciana i Educació valenciana. Problemes… i solucions.


La coordinació és essencial. Un eixemple que s’ha comentat i raonat. L’autonomia universitària potser tinga dret a donar com a text comentable, en tema de llengua, un autor català, en llengua catalana, perque tenen el 007 del calificatiu, pero cóm deu fer-se la conexió llengua catalana-cultura valenciana; lo que no vol dir que no puga explicar-se la cultura valenciana en llengua anglesa o chinenca.


Respecte de la AVL, és la pijor banya a torejar, sobre tot després de que hagen fet cert manifest ‘fonamentaliste’: ací manem nosatres i a obeir pertoca (l’Institut Ramon Llull, en la web de la Fira de Frankfurt, com ya contí, a l’ignorar la llengua valenciana, i decidir que no passa de ser catalana, només reconeix ‘un codificador’, l’Institut d’Estudis Catalans). Els qui som de nació alcoyana, genèticament tenim més moral que l’Alcoyano. I tinc per segur que vosté la tindrà, per a pujar a on tinga que pujar, i per a baixar a on tinga que baixar. Yo espere molt de vosté.


Li tinc confiança, i ma capa de peó, sempre estarà al ‘quite’ de traïcions culturals. No tinga por. Els valencians volem, coralment, que vosté defenga, com cal, la Cultura Valenciana, des d’una majoria favoridora de les més altes mampreses i dels resultats més esperançats i esperançadors. Flexione vosté, estiuant, lo que acabe de dir-li, des del més gran respecte, per favor.




Tags: Valencianismo, catalanismo, carod, Montilla, Sentandreu, Coalición

Comentarios