S?bado, 17 de marzo de 2007
Publicado por La_Seu @ 10:33
Comentarios (0)  | Enviar
Lo proces de les olives

Imagen

Vost?s ya coneixen la Tert?lia de Fenollar, inagotable font de lliteratura en llengua valenciana d'un estil dif?cil de superar, m?s que er?tic i burlesc, metaf?ric d'alt voltage sensual.

Tals tertulians donaren lloc ad algunes obres escrites en colaboraci?, no sempre dels mateixos tertulians, encara que quasi omnipresent, com ?s ll?gic l'amfitri?. 'Lo proces de les olives' ?s un bon eixemple, en el que intervenen Bernat Fenollar (gran copliste, molt graci?s i molt fant?stic i molt sabut), Joan Moreno (notari, testimoni en el testament d'Ausias March, que el calific? de jove afable), Jaume Ga?ull ('?Oh bon cavaller, sens taca ni rua,/ de viudes, pobils, valent defensor!'), un an?min s?ndic del com? de peixcadors ('que no s? qui sou ni com haveu nom'), Narc?s Vinyoles (un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del segle XV) i Baltasar Portell (de gran habilitat lliter?ria).

L'obra caldria dividir-la en tres parts, inicial, central i final.
L'exposici? del debat enfronta a Fenollar ('els vells no han de fer l'amor') i Moreno ('els vells encara poden fer l'amor'). Fenollar demana, 'Perque vull saber, menjant vos olives/ lo com de aquelles, treheu lo pinyol/ Ni com de la closca, lo chic caragol/ Que fer yo no puch, sens dents ab genives'. I Moreno, respon, 'E tinch gran desig, de dol?es olives/ Que ab gran sabor lan?as lo pinyol/ Menjant per lo gust, dun bell caragol/ Que tinch molt guardat per fregar genives'.

Seguixen nou R?pliques i nou Respostes; les dos ?ltimes en una Tornada, en les que sempre intervenen les quatre met?foriques paraules 'clau': olives, pinyol, caragol, genives. L'habilitat versificadora, ?s increible. Val la pena fer una llista completa de possibilitats, que seria massa llarga. En deixe caure algunes, tretes de les r?pliques i respostes en el mateix orde de les quatre paraules: 'i ab tan flac rotlo, de tant forts olives; yo tinc fermes dents per traure el pinyol; i el calapatenc mustiu caragol; cercant aquell lloc on son les genives; deixau, donc, als jovens aqueixes olives; de l'abre d'amor bell fruit sens pinyol; la vella virtut de tal caragol; restar-li virtut d'entrar per genives; no es poden salvar tan fines olives; ni en cobdicieu molla ni pinyol; puix vos no podeu al?ar caragol; yo gens no ho puc ser ab dents i genives; menjeu-les madures, almenys, les olives; no em donen sabor tant com un pinyol; als jovens rescaten ad dur caragol; d'aquell vell qui sap cercar les genives; ab pacte pero que d'estes olives; grossals i tan belles, no els manca pinyol; los amors que tinc, per un caragol; exint belles flors de vostres genives'. I al remat, Fenollar escriu a la senyora Olives: 'puix l'aigua tan dol?a de vostre bell pou/ les velles carns mortes fa jovens i vives'. Aixina poden vost?s tindre clara l'?mplia metaf?rica de les olives, els pinyols, els caragols i les genives.

Plantejat, per lo tant el problema, la primera part queda tancada en una intervenci? del S?ndic, en defensa de Fenollar i dos intervencions de Ga?ull en defensa de Moreno. I com que Ga?ull ?s qui tanca, queden f?ra de joc, Fenollar i el S?ndic. Acaba: "I si desijau vos, esser d'orella/ discret i avisat i expert corredor,/ fareu los contractes sens crits ni remor;/ car sol se penit qui sol se consella". Els corredors d'orella, eren lo que hui diem Agents Comercials (diferents dels subastadors, que s'anomenaven corredors de coll). Ya estem en condicions d'afrontar el suc central del debat, en que nom?s intervenen la 'ra?' de Moreno en defensa de la vellea, i 'l'amor' de Ga?ull en defensa de la joventut.


-----

Efectivament, la part central del proces nom?s cont? el raonament entre Moreno i Ga?ull, en dos escrits i dos r?pliques respectives, llargues i sucoses, que en ess?ncia, clarifiquen opinions.

Moreno.- 'Perquem ha plagut la experiencia/ dels fets del amor lo cap men fa mal/ daquells renegant vull fer penitencia/ molt tart me penit confesse mon mal'... 'Senyor mossen Jaume lamor que reclame/ serveixch hi mantinch may tant la senti/ y a ffi de virtut daquestam infiame/ si aire crehueu jutgau mal de mi'.

Ga?ull.- 'Que ans segons crech que son atractives/ faran restar moix lo vostre ari?o/ trahent vos del fondo les fondes adives/ per molt que del gat vullau fer leo'...'Pero si les dones per part sua's possen/ en veure y cercar quiu pasta y quiu feny/ lavors sera cas quels vells se compossen/ y a vos queus detinga qui tant vos empeny'.
Conclou Moreno.- 'La part sensual que es enemiga/ de tota raho se pren a cabells/ ab lenteniment per molta fatiga/ donant li combat de carnals coltells'.

Caldria destacar, com Ga?ull ent?n que les d?nes tamb? deuen ser escoltades, perque en definitiva elles s?n les que decidixen 'quiu pasta i quiu feny', encara que Moreno crega que 'cascun vell pot fer la festa solempne'... la pot fer, sempre que el deixen, lo que la vida demostra no ?s impossible, i els sex?lecs, ho entenen 'ad infinitum'.

La part final del proces clausura el debat en dos intervencions, dir?em, independents de Vinyoles que def?n a Moreno i a la vellea; i de Portell, que ataca a Moreno i fa elogi de la joventut.

Vinyoles acaba ses estrofes i tornada: 'Vingam donchs al cloure dexant interessos/ de vells o de jovens prengam la raho/ ol grat te corrupte la inten?io/ o va per los llimits perfets daquests vessos./ Si va pel desorde quel jove importa/ lo jove plau mes que no lo vellart/ mas volent al grat entrar per la porta/ lo vell es damar que sap damor lart'... 'Juhi natural amor vos convida e yo per ma part/ que vos declareu qual va via torta/ o qual mira dreta la fi del esguart'.

Mentres que Portell, ho fa aixina: 'Axiu haveu pres com huy se pratica/ Y axiu dexarem a nostres hereus/ aquest elegir no va per mes veus/ mas sols per lo grat quen lanimas fica./ Seguint lapetit, tots veig que senbenen/ casats hi fadrins, del chich fins al rey/ yo no se qui sapia, donarse remey/ quan for?es damor, les for?es nos prenen'... 'E puix que dels vells, les for?es ya penen/ per ells no vullgau vos fer nova ley/ deixau per als jovens, damor los servey/ que son les olives, quen oli revenen'.

Segons el Deo gratias, l'obra fon acabada el 24 d'octubre de 1497, i estampada per l'alemany Lope de la Roca, en l'insigne ciutat de Val?ncia.

M?nimes les ralles d'observacions: els protagonistes del proc?s s?n sexagenaris, vells per al segle XV, a penes en la tercera edat, en el present XXI. O siga que ning? es done per aludit, si t? aquella edat, que hui encara pot tindre traca; la frescor del relat ?s t?picament valenciana, tant com la mateixa llengua, tan diferent, 'expressivament' en la catalana del mateix segle; que l'obra no ?s desvergonyida, la poden fer desvergonyida les interpretacions personals dels llegidors; que el proc?s no s'oblida de les d?nes, les quals en definitiva fan l'elecci?; i que els j?vens tindran la for?a i el caragol que tinguen, pero que l'experi?ncia, l'art que dona l'experi?ncia, est? de la part dels vells. ?A llegir-la toquen!

Tags: Valencianismo, catalanismo, carod, Montilla, Sentandreu, Coalición

Comentarios