Lunes, 02 de noviembre de 2009
Publicado por La_Seu @ 12:03
Comentarios (0)  | Enviar

El naiximent del "NOU CATALÀ" II

Recordem, que mos haviem quedat en el dia gran per a Rovira i Fabra, el dia en que Fabra va entrar en el IEC.
Uns anys despres, Rovira es l'encarregat de divulgar les Notes d'En PompeuFabra, poc despres es publicaran les Qüestions Gramaticals, en elless'analisen deneu punts gramaticals de l'ortografia catalana , Rovirasigna estes com a Pompeu, sense fer els seus habituals comentaris i totper unes discussions entre els dos. Uns anys despres, en 1940, Roviraexplica que en segons Pompeu, "...en la paraula Gener, no es seguix l'etimograia, si no l'evoluciópopular, i que en Català occidental es pronuncia gener, inclus giner ..."¿A que se referiria en lo de català occidental? No farà falta recordar,que era Prat de la Riva el creador i regent del IEC. El mateix que encerta ocasió es va atrevir a dir... "Latierra catalana es la patria catalana; todas las generaciones la hanconstituido. De modo que cada nación ha de tener un Estado, peroCataluña tiene además una misión imperialista cuyo marco son lospueblos ibéricos desde Lisboa hasta el Ródano". El podeu vore en la wikiquote de wikipedia.

Enestos moments, tot estava en funcionament, el català començava acodificar-se, els estudis i articuls eren enviats a Valencia i Balears,i damunt, l'afan expansioniste del fascisme català, començava a mostrarels seus tentaculs, reclutant tant en Valencia com en Balears als quepoc despres serien coneguts com a tontos utils, i que tant de malhavien de fer a la nostra benvolguda llengua, i a la Mallorquina.

Peroseguim en l'historia. En l'u d'agost de 1913, va vore la llum eldiccionari de Rovira, tot un exit, un diccionari que voria fetes dosedicions mes, una en 1919, i atra en 1923. I es en el prolec d'este aon Rovira es despacha agust de Verdaguer, al que acusa d'envellir elcatalà, i que ademes afegix, que no era "... l'unica pedrera d'on se pot extreure materials per al modern català lliterari..."Ademes de destacar "... la labor altament meritoria d'En Pompeu fabra, el mer aciençat i clarivident depurador del nostre idioma..."
Enresum, tot lo que aconsellaven catalans i filolecs, no valia, soles loque opinava en Pompeu Fabra, Mestre cubà de l'Escola d'Ingeniers deBilbao. Declarant que no s'apartava de les normes del IEC, que excluiales disposicions referents a la cedeta (ÇGui?o i al digraf tz de la terminacio -itzar.

Aixina en 1917, Fabra acaba les seues Normes ortografiques, per a un any despres, tindre la Gramatica Catalana, 1918, escrita en la seua totalitat en castellà. Tot un acte de nacionalisme.
Pero lo que molta gent desconeix, es com se va fer esta gramatica.
Enl'any 1.913, Pompeu Fabra, s'apodera de forma traïdora de l'obra deldiccionari Valencià-Català-Balear, que les diocesis de les tres regionstenien que editar i l'edità com a Diccionari de la llengua Catalana. Loque ocasiona la ruptura de relacions en els valencians y balears, en elconsiguent cabreig de mossen Alcover, publicat en la Vanguardia Balear el dia 18 de giner de 1.919.
En l'any 1.918, Pompeu Fabra, copià la gramatica de Tomas Forteza y Cortes, escrita en 1.881 i que s'edità en 1.915 en Mallorca.

Pero la seua obra mes coneguda, sera el Diccionari General de la llengua Catalana,en 1932. Aixina, des d'este moment passà a convertir-se en el pare delcatalà, un català, codificat a la moderna per un ingenier cuba afincaten Bilbao. D'a on va arreplegar grafies desconegudes fins llavors peral català com son les grafies tz, tj i tx. Tot un descobriment al'igual desuprimir la ch per X i la desaparicio de la Y. Lo que me pregunte es aqui copiaria en esta ocasio. A saber, realment, quantes mentires n'hihauran amagades baix d'esta signatura.

En este mateix any, enCastelló la Castellonenca de Cultura començava a elaborar les seuesbases, i es en la correspondencia que mantingueren en Pompeu d'a onpodem arreplegar les paraules del mateix pare del català:
El que aneu a fer és molt arriscat” (carta als membres de la Taula de les Lletres Valencianes. 15/7/1930)
Aço demostrava una volta mes les paraules que ya publicaria en 1891, i publica en 1991 el diari català lAvenç: “Una ortografía común para catalán, valenciano y mallorquín es contra natura” ( L’Avenç 31/3/1991).
Enfi, com des del principi dels temps, de una mentira, es feren possiblestres veritats. Un aprenent a filolec que va crear una gramatica al seugust,un ingenier, que creà un idioma, i un Imperi, que Prat de la Riva somiài que despres de comprar voluntats en tots els territoris llindanys, haestat apunt de convertir-se en esta veritat que en paraules de Hitlervenen a ser aixina: "...Una llengua, una patria..." i que hui en dia aplicat al catalanisme forma la ya coneguda de Adolff "... si parlen català (Hitler dia AlemàGui?o, son catalans (alemans)..."( frase insignia de l'invasió d'Austria per Alemanya, i que des detemps de Riva son gastades tots els dies pels pancatalanistes)
Nooblidem que en temps de Hitler, s'adoctrinà primer als jovens austriacsen la llengua de l'imperi, per a despres absorbir Austria en ajuda delsseus propis jovens.

En fi, l'historia es repetix en totes les epoques, ¿estarem condenats a reviure mes voltes l'historia? Esperem que si.

Mentres vos deixe les paraules de Germà Colon en l'universitat de Barcelona:
"lesbases castellonenques resumeixen, simplicant-les, les normes fabrianesexposades a partir del 1917", i que "les famoses bases... practicamenteren les de l'Institut, i vaig atribuir-les a l'afany d'uns senyors qui en lloc d'obeir (a l'IEC), volien figurar"(Homenatge a Pompeu Fabra, 5 d'octubre de 1982)


Tags: pancatalanisme, valencianisme

Comentarios