Hem parlat molt sobre la llengua valenciana, i sobre les diferencies d'esta en el català, pero per a comprendre millor el nostre problema, he pensat convenient, desglossar el perque i el cóm es va fer possible la codificacio del català en els principis del sigle passat, un fet, que si me permitiu, va ser merament politic. Un fet que va ser meditat i replantejat per a poder absorbir en un futur totes les llengües llindants i l'historia d'estes.

I ningu per a poder explicar-ho com el seu maxim exponent politic i llingüistic, n'Antoni Rovira i Virgili "...periodiste, politic, activiste, ensagiste,escritor brillant i aprenent a filolec..."(Domenec Guanse)
La ma dreta del politic nacionaliste, falangiste Prat de la Riba, i al mateix temps, el major admirador de l'obra de Pompeu Fabra.
Per a poder documentar-me be, he triat un grapat de llibres, que he tingut que traduir en castellà, per a poder fer-ho despres al valencià. Es lo que te ser valenciaparlant, que quant vols llegir alguna cosa estrangera, si es curt, intentes traduir tu mateix, pero si es llarc, com es este cas, tens que tirar ma de lo que mes encertat creus.
En este cas, he consultat, Siluetes de catalans (Edicions Proa, 1969, Barcelona), Catalunya i Espanya ( Diputacio de Barcelona, 1988), Lectura de Pi i Margall (Diputacio de Barcelona, 1990) i sobre tot Bibliografia d'Antoni Rovira i Virgili ( IEC, 1970).

Ha segut un treball bo, puix he descobert, com d'una mentira es pot arribar a fer una realitat, i com els politics, llunt de donar solucions, solen crear impediments i problemes per tall de que despres la gent els vote en l'ilusio que els tenen que resoldre.

De lo referent a la seua vida, naix en Tarragona en 1882, i mor en el exili en Perpinya en 1949. Es tot, puix anem a vore soles la seua llavor en lo referent a la codificacio del català modern.
Entre 1906 i 1911, un jove periodiste i el seu millor amic,Claudi Ametlla, coincidixen dins del diari en un home misterios, Pompeu Fabra, Claudi heu descriu aixina uns anys despres:
"...Molt jove de la mà del meu gran amic Antoni Rovira i Virgili, vaig ingressar a la redaccií d',el primer d'octubre de 1906. El diari era també joveníssim. Allí vaig conèixer Pompeu Fabra, en alguna de les curtes estades que féu a Barcelona venint de Bilbao ... Fabra, que participava de l'ideari del nostre periòdic - catalaniste integral,esquerranisme temperat- vingué a veure'ns diverses vegades i en una d'aquestes vaig ésser-li presentat. De seguida vàrem ser amics, a desgrat de la diferencia d'edati del mestre que exercí damunt meu com de tots els redactors..."
En 1911, tot el nacionalisme català, demana que Pompeu Fabra, puga establir-se definitivament en Barcelona per aixina poder treballar de ple en la seua obra. El Català. I no tindre que estar constantment viajant des de Bilbao. Pero es este jove periodiste, Rovira i Virgili, el que llança un articul, que fara que la burguesia faça possible la residencia del mestre del IEC. I es que en l'articul, Rovira senyalava que"... ell ha assenyalat nombroses incorreccions i impropietats del català que ara s'escriu, el qual te per mes horrible que el català que ara es parla... Es necessaria es indispensable la creacio a la nostra capital d'una catedra de llengües romaniques comparades, que en Fabra, coneixedor de totes elles (hem d'aclarir que Fabra era quimic), seria l'home indicat per a ocupar. ¿Per que no es crea aquesta catedra? D'ella estant, en Fabra podria ensenyar mes, molt mes, als nostres joves estudiant de filologia i als nostres escriptors i lliterats, que no pas el doctor Vogel i el doctor Schädel des d'Alemanya ( autentics filolecs)..."

Pero, Este articul, li va valdre al jove articuliste per a que poc despres, l'inclogueren dins del grup de treball de Pompeu. Encara que la seua inclusio va ser gradual, deixant temps per a seguir articulant i defenent el canvi i la reforma normalisadora necessitaria en el català.
d'estos temps, podem rescatar alguns articuls, en que mostren com este aprenent, critica l'us de paraules, inclus intenta codificar al seu gust:
"... tením aquí gramáticas catalanas que fa vergonya de mirar-las. Una n'hi ha - la del director de la Escola de Mestres, senyor Bardina- Que está materialment plena de disbarats. En una llista caótica de barbarismes que conté,hi ha, ademés d'errors a dojo, cosas altament grotescas. ¿Saben vostés cóm se'n ha de dir en catalá d'algarabía? Donchs... mercat de Calaf (!) ¿Y de quasi ó casi? Donchs ...leri.leri (!!). El senyor Bardina's mereix leri.leri que li ampliquin la lley de Jurisdiccións. Un'altra notabilitat filológica ( Josep Aladern), que te publicat un diccionari, vol que dels plátans o plátanos se'n digui bladas, y que de la provincia se'n digui provensa. També ha escrit, tot serio, que s'ha de dir semenari en lloch de seminai, perque ve del llatí semen (!). Ademes ha afirmat que brúxola (en castellá brújula) ve de ... bruixa(Jesús, María y Joseph!)..."
Tot un eixemple de soberba provinent d'un aprenent a filolec, que es creu mes cult que el mateix director de l'Escola de Mestres, inclus d'un verdader filolec, pel simple fet de no agradar-li ad ell eixes paraules. Si te fixes Marquesat, trobaras com els accents en el català de principis del sigle passat, careixia d'overtura, i que les I entre paraules sempre es grega. El text es una copia exacta de l'original.

Com ya hem dit, ans de que Rovira publicara el seu famos articul, ell, Atmella i Fabra mantenien una gran amistat. I es per eixa amistat, que en 1909 i dins del concurs de lexicografia conegut com a CADCI, oferia estes paraules en un articul. No les descuideu, mereixen el seu temps:
"... Aquests concursos tenen per objecte... aplegar el léxich ó conjunt de paraulas catalanas que'en un ram especial de l'acivitat humana s'usan á la nostra terra. En aquest sentit, ... fean un gran bé á la llengua catalana y ajudan notablement als filolechs en la seva tasca d'investigació y de métode científichs. Pero hi ha un detall qu'es sobrer, y que nosaltre ens creyém en el dret de censurar públicament. Ens referím á que aquest concurs y la replega de léxich están fets pera l'ús exclusiu del diccionari de la llengua catalana que prepara ja fa alguns anys el vicari general de Mallorca Mossen Alcover. Aió'ns sembla, senzillament, un esclusivisme poch delicat y un positíu prejudici pera la filologia catalana. ¿Per qué'l tresor de molts recullits en els concursos no s'ofereix públicament á tots els qui á Catalunya se dedican á traballs filológics? El diccionari de mossen Alcover, si surt, -hi ha qui creu que no hi arribará- trigará un grapat d'anys á esser publicat... ¿Y es correcte, que mentrestant, mossen Alcover tingui amagadas dintre las butxacas de la seva sotana las ricas llistas de molts que'ls concursos lexicográfichs proporcionan? Fer aixó no es ni correcte, ni convenient, ni patriótich. Es fer obra exclusivista, parcial y avara. Y agafém l qúestió desde aquest punt de vista perque la rahó de las nostra consideracións es evident. Podríam encare parlar d'altras cosas, sobre tot de la ciencia filológica de mossen Alcover, que no es tota or encara que lluheixi molt..."
¿Vos sona? exacte, despres de fer tota la faena mossen Alcover (el diccionari Balear-
català-Valencià(este ultim en ajuda del nostre Pare Fullana, que tambe va ser enganyat)), Rovira i Pompeu accediren a les seues notes, per a poc despres furtar-li els apunts i dirigir a la seua gracia la gramatica catalana.
Pero aixo no es tot, Rovira, arriba mes allà. El seu amic te que ser un eixemple a seguir, te que ser una eminencia:
"... La gran majoria de les faltes de gramàtica que's cometen (com l'emplear els pronoms catalans quin qual en el sentit del castellà cuyo y com l'ús del doncs en comptes de puig o del car) s'evitarien si els nostre escriptors, oradors y periodistes tinguesin el gust de llegir les obres gramaticals de l'eminent Pompeu Fabra..."
Que bonico, un don ningu, arriba a tal punt que des de les pagines del periodic en que treballa, repren als escritors, oradors i periodistes com si d'un filolec en fama es tractara.
Per cert, Marquesat, si te dones conte, ya comencen a apareixer els accents oberts, es pert la Hache despres de Ce final.
I es aixina com per fi en 1911Pompeu accedix al IEC despres de la seua reestructuracio i la inclusio de la seccio de filologia. El seu amic, heu conta aixina:
"... (Fabra) ha tingut que lluitar contra el més terrible y desesperant enemic: l'ignorancia. y s'ha trobat - contrarietat enorme!- ab que'l public catalá, en molts moments, no ha sabut distinguir entre saviesa i l'ignorancia atrevida... Pero avui per fi, En Pompeu ja es membre del institut..."
Es mes, en el seu articul, inclus felicita per la decisio de crear una seccio de filologia a Prat de la Riba. De la que hem de dir que era president mossen Alcover.
I es aixina en este entusiasme com Rovira rep al professor de l'Escola d'Ingeniers de Bilbao (tot una eminencia en el camp de la filologia)

(Continua...)