Esta important entitat politica estigué constituida per diferents estats, regits cadascun d’ells per lleis propies, baix un mateix soberà per a tots. La construccio d’esta Corona se desenrollà en fases segons les circumstancies.

El Regne d’Arago havia estat vinculat al de Navarra, pero quant era el seu rei Ramiro II el Monjo, este casà a sa filla i successora, Petronila, ab Ramon Berenguer IV, el Sant, comte de Barcelona, principal comtat de la Marca Hispanica. Ramiro II abdicà en sa filla, que passà a ser reina d’Arago, i Ramon Berenguer fon titulat “Princip d’Arago” i Comte de Barcelona.

El fill d’abdos, Alfons II, assumi el poder com a rei d’Arago, soberà independent, pero com Comte de Barcelona devia el seu vasallage al rei de França, al manco teoricament, a l’igual que els demes comtats que es foren afegint en el temps, pero la Corona d’Arago ya era un fet.

Ab el reinat de Jaume I, el Conquistador, la Corona experimenta grans canvis per mig de l’incorporacio del Regne de Mallorca (o Mallorques) i el de Valencia. Jaume I negocie ab el rei de França i obté la desvinculacio dels comtats de l’Est, del vasallage que devien a França. Ademes conseguix ser comte de tots els que poden ser cridats com a catalans i es pot parlar de Catalunya dins de la Corona d’Arago pero no com a estat, sino com a comtats (Barcelona, Urgell, Rosello, Osona, etc&hellip.

A la mort de Jaume I, la Corona pert el Regne de Mallorca i el Comtat de Rosello i el senyoriu de Montpeller, que els hereta el seu segon fill, Jaume II. El fill major, rep els demes estats de la Corona i els aumenta ab el Regne de Sicilia.

Ab el regnat de Jaume II (d’Arago) es produixen nous canvis: el Regne de Sicilia s’independisa pero obté a canvi el Regne de Serdenya, per lo que son tres les rames de la familia les que regnen en Mallorca, Sicilia i la Corona d’Arago, ademes l’infant mallorqui D. Fernando crea en Grecia el principat d’Acaya pero mor en combat i dit principat desapareix.

Sent rei, Pere IV, el Ceremonios, es creen en Grecia els ducats d’Atenes i Neopatria, que declaren vasallage a Pere IV, pero ab el temps desapareixen. No obstant, esclata la guerra entre la Corona i Mallorca-Rosello, que acaba sent conquistada i incorporant-se a la corona, morint en combat Jaume III, ultim rei independent.

El senyoriu de Montpeller quedà en poder de França de la que sempre fon vasall. Pere IV uni els marquesats aragonesos de Lleida i Tortosa ab els comtats catalans baix el nom de Principat de Catalunya.

Durant el regnat de Marti I, el Huma, el seu fill, Marti, el Jove, casat ab la reina de Sicilia, mor sense tindre fills i es succeit per son pare, per lo que Sicilia s’incorpora a la Corona d’Arago.

Alegant drets de successio de la reina Joana de Napols, Alfonso V, el Magnanim, entra en guerra ab els francesos Anjou els seus rivals i acaba conquistant el Regne de Napols i anexionant-lo a la Corona, encara que a la seua mort li succedix en Napols el seu fill Ferrantino i regnen els seus successors fins que Ferran II, el catolic, torne a conquistar el regne i l’incorpora a la Corona.

Aixina m’ho contaren.

http://cardonavives.com/artrenou.asp?id=291 

Tags: valencianismo, Corona Aragon