Triduo al Corpus: Benet XIII Columnas
Són conegudes algunes celebracions del Corpus, fòra de temps, perque algun rei o personage important volia vore-la. Trobe la cita de Donya Blanca a Navarra en 1401; del Magnànim i sa dòna Maria en 1427, de la Reina Juana de Nàpols en 1501. També de Carles I, Felip II i Felip III. Hui vaig a referir-me a un Corques extraordinari menys conegut, contat pel Capellà del Magnànim un 14 de decembre de 1414, i el personage, el Papa Benet XIII.
El 22 de novembre el Consell de la ciutat acordà les ordenacions següents: “Primerament, per tots los sobredits fon tengut per bo e ordenaren que quant lo dit sant Pare sia a Murvedre, li sien trasmesses… Item, que el dia que entrara lo dit sant Pare isca tota la prosseso acostumada fer lo dia e festa de Corpore Christi ab totes aquelles lluminaries e altres celebritats que en lo dit dia se acostumen fer, exceptat los entremeses dels convents, sino solament los de la Seu e de la dita ciutat, e que sien de fet amprats cantadors, sonadors e altres qui a la dita festa de Corpore Christi se acostumen haver. Item, que totes les carreres per on passara lo dit sant Pare sien empaliadas e netejades e sia feta de aço Crida publica…”.
“Divendres, a XIIII de dehembre, any MCCCCXIIII, entra lo dit sant Pare hora de mig jorn, Aixa que la Seu fon empaliadamolt notablement, lo cap e Quatre arcades totes de draps de or, al mig del cap sus un papallo molt rich de draps de or blanchs, e lo cercle baix circuit de draps ab les armes del sanct Pare, y lo cercle del cimbori circuit de draps de ras molt bells”.
“Dit dia, a les nou hores de mati, parti molt gran e notable professo de la Seu, hon precehien fadrins clergues, Aixa religiosos com seculars. Apres venien tots los religiosos… apres los clergues, seglars ab sobrepelliços… a la fi los canonges e dignitats, y apres venien XVI angels petits, descarats, poirtants penonets ab armes de nostre Sant Pare… Apres veien verges petites, tots cantant… apres venien martes, apostols, confessors e altres molts sants… Apres Adam y Eva ab lo angel serafí, quils lansava del Parais; apres los Quatre evangelistas e molts angels, e sent Miquel, e Gabriel y a la fi la Verge Maria ab angels qui la ministraven, e cloent la prosseso lo regent del senyor Bisbe, com aquell fon mal dispost, portant un reliquari”.
La processó arribà fins a Sant Antoni a on el sant Pare pregà en la capella,
i pegat la volta se’n tornà a Valéncia: “E com axi la prosseso fon passada, lo
dit sant Pare, cardenals e tota sa gent, pujaren a cavall, e seguiran la dita
prosseso, venints, dreta via, al portal de Serrans, per lo qual entraren en
aquesta forma… (seguix una llarga explicació
… officis, penons e creus de les
parroquies, Pere Comuel sotdiaca, monsenyors de Tolosa, d’Aug, de sent Angel,
d’Orrias y Carriello, Mestre de Montesa”.
“Apres venia nostre Sant pare, cavalgant en una mula blancha ab mantes vermelles de grana fina a terra, vestit de una capa pluvial vermella molt bella, par me que fos era. De zeytoni molt bell, color de grana, e al cap una mitra blancha, senyant continuament, e destraven los cordons de la dita mula, los sindich, scriva, justicies, consellers, e altres officials de la ciutat; damunt nostre sant Pare venia un pali vermell molt bell, ab les armes del dit sant pare lo qual portaven lo Governador, lo Bale, los Jurats e altres nobles e cavallers a peu. Aquesta prosseso ana fins a la plaça de Sant Bertomeu e pux gira per lo carrer dels Cavallers, y feu la cerqua de la prosseso de Corpore Christi, e axi aplega a la Seu”.
Cal tancar els ulls i imaginar-se aquell espectàcul teofòric i teològic. Desconec si atre Papa ha “gojat” del Corpus valencià. Benet XIII, segons escriu el capellà del Magnànim, “mostrà gran alegria” al vore els ballets.
Triduo al Corpus: Certamen poètic 1388/92Columnas
El primer Cardenal de la Diòcesis valentina fon el valencià Jaume d’Aragó (1342-1396), fill de Pere d’Aragó comte de Ribagorça, net del rei Jaume II i cosí de Pere el Cerimoniós qui va ser el que el recomanara al Papa Urbà V, qui el designà successor del Bisbe Vidal de Balnes i després Climent VII el va fer Cardenal. No vaig a fer l’història del seu bisbat-cardenalat, sino a referir-me al manuscrit de la Biblioteca de Carpentras en França, titulat “Cobles per lo Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns homens de Valencia” que segons Ferrando pareixen originades per un certamen poètic promogut per Jaume d’Aragó en algun any comprés entre 1388 i 1392.
La referència a hòmens de Valéncia aclarix que els poetes són valencians, pero “anònims”, perque no diu quins són. Si be Pagés atribuïx la primera composició al mateix Bisbe, certa “introducció” al Certamen. Vaja per davant esta primera composició:
“Actor de pats,
tot lausor e honor
deu esser dat a
vostra
Magestat,
car null altre no
deu esser lausat
mes Vos tot sol,
qui
ets Deu e Senyor.
Los sant del cela b mout
gran melodia
lauzen Senyor,
vostra gran sensoria.
Aant Deu, sant foro,
Sant Senyor
inmortal,
vos jutgerets tota
carn humanal!
Aycest Anyel sots
forma
e blancor
e sens duptar
un Deu en trinitat.
Ab los sants mots
es
transsubstanciat
lo veray pa en carn
de gran dolsor.
Vertader Deu e
ver hom,
e machia e que’l rebam
trastuyt segramental
per so que’ns
leu
lo pecat criminal!
Els sèt poemes que conté són en honor del Corpus Christi, naturalment valencià, perque valencians eren els sèt hòmens que feren un acte d’afirmació catòlica que al menys minvava els sentiments antisemites. L’intervenció del Bisbe en 1372 al voltant de la Festa del Corpus fon molt important.
¿En quina llengua escriviren aquells sèt hòmens de Valéncia? Puix, des del punt de vista fonètic i morfològic, fonamentalment OCCITANA, una llengua artificial si la comparem cóm parlava el poble en “romanç valencià”. Lo que demostra que Ausias March digué la veritat al reconéixer anys més tart que deixava a banda l’estil dels trobadors. I Jaume d’Aragó no l’havia deixat a banda, i amprava encara la versificació del Consistori de Tolosa.
Este fet, indiscutible, té derivacions importantíssimes. Vegen vostés. La teoria catalanista (el català nos el portaren els catalans repobladors), no ha dit encara qui nos portà als valencians l’occità. ¿També el portaren i l’ensenyaren els catalans, o pel contrari el portaren i l’ensenyaren els occitans repobladors? La ciència deuria respondre’ns ad este punt (Arnau de Vilanova naixqué en Valéncia de pares occitans: Maria de Montpeller i Arnaud de Villeneuve. Deprengué l’àrap pel carrer i gràcies ad ell, ya de nació valenciana, traduí de l’àrap l’obra greca, introduint-la en Europa. ¡milacres de les llengües i de saber llengües!). No falten paraules valencianes. ¿Nos quedem en una?: “dolçor”.
El Grup de Mecha Columnas
Este triduo que vinc fent al Corpus Christi valencià, hui dia de la festa, sense trasllats, no pot ni deu oblidar al “grup de mecha”, precisament per a que tots, tots els valencians ajudem a que la mecha no s’apague mai, ¿cóm? fent que mai li falte oli al setrill.
L’història del Corpus valencià ve des de molt llunt, tant com 1355. Tal història “completa” està sense acabar, per no dir sense fer que seria faltar a molts que a ‘tranques i barranques’ l’han feta en aspectes concrets. L’eixemple de lo que passà despusahir: conéixer un Corpus “extraordinari” representat davant del Papa Luna que volia vore’l. Només un granet d’arena dins d’una història completa i repleta. Una solució mínima seria publicar tot allò que s’ha publicat al voltant del Corques: tindria l’inconvenient de qualsevol barreja. Una solució màxima seria que es documentaren tots els anys des del 1355, obra de “romans”, perque un ser humà no té prou vida per a llegir tant document. Una solució intermija seria que es tractaren temes separats de la festa global; la cronologia de cada tema: teologia, pregons, cavalcata, indumentària, danses, personages…
Be, puix sàpien vostés que la recuperació del Corpus només té un nom, el Grup de Mecha, que en un moment donat i difícil de la nostra història, va saber tornar al paradigma de la devoció del poble valencià al Santíssim Sacrament, i lo que és millor, tornar als orígens de la manifestació cultural i cultual.
Pensen vostés que en 1355 no existien encara les forces mediàtiques; al sà i al pla la gent no podia recordar l’Història Sagrada si no era representada; i sense anar a l’escola, el dia del Corpus els fideus donaven un bon repàs a lo que teníem oblidat o mal ensenyat. Eixa finalitat d’ensenyança justificava la presència dels Apòstols o de Noé, el yayo Colomer, o de Josué parant el sol. El poble senzill necessitava en aquells primers temps “vore eixemples” (no havia llibres que llegir).
Les alternatives de la Festa “Grossa” estan per escriure. Pero un bon dia, Corpus del 1977, provessonà els Cirialots (Armando Serra Cortes, José Mª Rey de Arteaga, José Vicente Martí, Jaime Bellver, Enrique Fayos, José Mª Tatay, Antonio Navarro, Horacio Castelló, José Alcañiz, José Fernando Núñez, Francisco Monzones, José Puchol, Jaime Server, Rafael Ferraro, Roberto Bermell, Julio Marín, Julio Aviñó, Alfredo Monterde, Federico Vidal, Emilio Aparici, Manuel Bonell, Ángel Randez, Fernando Carcelen).
El Grup de Mecha es transformà, sense destruir-se, en Amics del Corpus, una Associació que han presidit Horacio Castelló, Jose Mª Rey de Arteaga i Amparo Peris, i que presidix José Ramón Pons.
Mai el poble valencià podrà donar prou gràcies al Grup de Mecha-Amics pel seu esforç, que cap atre haguera fet, ni ha fet, per haver respectat el significat teològic de la provessó teofòrica, i sobretot per no haver minvat el cim eucarístic, sense oblidar el valor “també teològic” del convit, de les cavalcades, dels misteris i autos sacramentals, de la música i de la dansa, dels jagants i nanos, de les Roques, de la lliteratura de cordell, de l’Història de la Salvació, del Bestiari, del vici i la virtut del chopar-se de flors i de murta…
Amics del Corpus, Grup de Mecha: llarga vida. La vostra història podrà escriure’s algun dia i ocuparà varis volums perque heu segut capaços de resucitar una festa que estava ya mig ofegada, quasi morta, i hui fa dignes els dijous que lluïxen més que el sol. Un modo de fer pàtria valenciana, una manera de fer milacres. ¡Hala valents, sempre avant!, i gràcies.
Tags: Corpus, valencia, valencianisme
