...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... Joanot Martorell (1413-1468)
La dictadura de l’AVL
per Voro López
President Secció Llengua i Lliteratura Valencianes RACV
El nou Estatut d’Autonomia incorpora com a un organisme més de la Generalitat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: “L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és l´institució normativa de l’idioma valencià”, lo que és un cas sense precedents en el marc jurídic espanyol, ya que ni la Constitució arreplega a la Real Academia Española i només l’estatut vasc nomena a la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia com a “institució consultiva oficial en lo referente al euskera”, diu “consultiva”, no “normativa”; este breu matís semàntic és tan important que pot aplegar a plantejar l’anticonstitucionalitat de l’Estatut valencià, ya que situa a una institució de la Generalitat per damunt d’ella i del Govern, obligant-los a seguir els seus criteris llingüístics, com advertí en son dia el notari Rafael Gómez-Ferrer.
Si ad açò afegim que el nou Estatut en l’art. 41 diu que “…la normativa llingüística de l’AVL és d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana”, trobem que s’institucionalisa la postura dictatorial que es dissenyava en la llei de creació de la AVL, quan en el seu art. 5 dictaminava que : “Les decisions de la AVL …hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, pel restant d´Administracions Públiques, els sistema educatiu, i els mijos de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançament públic”. Estem davant d’una autèntica dictadura llingüística que va contra els drets fonamentals i constitucionals com la llibertat d’opinió, ideològica, el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions per mig de la paraula o l’escrit, el dret a la producció lliterària, científica i tècnica o la llibertat de càtedra, ya que tot açò no contarà en el vist i plau de les institucions públiques i alguns afigen que ni en subvenció pública, si està dit o escrit en uns criteris llingüístics distints als dictats per l’AVL. Ni tolerància, ni pluralitat, ni dret a discrepar, l’AVL dicta i tots han d’acatar, no hi ha lloc per a la discrepància ni per al debat.
Si en comunitats autònomes a on el tema llingüístic està resolt o en el cas d’Espanya, a on ningú qüestiona l’ortografia ni la gramàtica espanyola, no s’inclouen les respectives acadèmies en els estatuts o Constitució, en el cas valencià, a on el debat de la llengua està vivíssim i per resoldre, no s’hauria d’haver inclòs l’AVL en l’Estatut.
El nou Estatut valencià és férreu en matèria llingüística. És evident que es tracta d’un pacte entre PP i PSOE per a intentar resoldre un conflicte llingüístic que els incomoda i que no els importa massa; intenten satisfer al nacionalisme català que creu que si l’AVL forma part de l’Estatut serà inqüestionable i els seus acorts s’impondran, pero obliden o ignoren que en matèria llingüística les coses no són aixina, ya que la llengua per definició és convencional, sobre tot en l’ortografia i la gramàtica, de manera que actua per conveni o consens i no per imposició o decret, com obliden o ignoren que els valencians mai acceptarem les imposicions de Catalunya.
Tenint en conte en l’Estatut només a l’AVL es desprecien institucions existents abans que l’Estatut, com la pròpia Real Acadèmia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat i la postura de valencianitat llingüística que venen defenent des de fa més de cent anys, treballant per la llengua, elaborant ortografies, diccionaris, gramàtiques i cursos de llengua valenciana en époques molt difícils, mantenint viva la flama de l’idioma valencià. El nou Estatut nos definix com a nacionalitat històrica pero oblida una part important d’eixa història que ni als partits que l’han remodelat ni al catalanisme expansioniste els interessa.
L’AVL no és una institució consolidada, està constituïda majoritàriament per membres de l’Institut d’Estudis Catalans o interessats per les seues directrius, ha creat descontent entre els valencians, ha oficialisat la normativa catalana per al valencià, ha dit que el valencià és català, ha negat el nom històric de “llengua valenciana”, ha dialectalisat el valencià ignorant les atres postures, per lo que no s’hauria d’haver inclòs en l’Estatut. L’AVL no és una institució majoritàriament acceptada pels valencians i la seua normativa no és seguida a hores d’ara per ningú, fent que qui diga o escriga frases com “vixca lo nostre”, “un dumenge de giner” o “nosatros realisem la peixca”, que és com ho diem tots els valencians, estiga al marge de la llei, pero alguns círculs universitaris, per eixemple, podran seguir dins de la legalitat i seran costejats en diners públics, encara que seguixquen dient “Aquest servei romandrà clos avui” o “El desenvolupament d’aquests ensenyaments no trigaran pas gaire a veure’s” formes que tot lo món rebuja per estranyes; mentres lo nostre està prohibit lo atre, recomanable o no, està permés i és oficial. ¿Quina classe d’acadèmia és esta? I ¿cóm és possible que els partits majoritaris l’hagen inclòs en l’Estatut?.
per Voro López
President Secció Llengua i Lliteratura Valencianes RACV
El nou Estatut d’Autonomia incorpora com a un organisme més de la Generalitat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: “L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és l´institució normativa de l’idioma valencià”, lo que és un cas sense precedents en el marc jurídic espanyol, ya que ni la Constitució arreplega a la Real Academia Española i només l’estatut vasc nomena a la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia com a “institució consultiva oficial en lo referente al euskera”, diu “consultiva”, no “normativa”; este breu matís semàntic és tan important que pot aplegar a plantejar l’anticonstitucionalitat de l’Estatut valencià, ya que situa a una institució de la Generalitat per damunt d’ella i del Govern, obligant-los a seguir els seus criteris llingüístics, com advertí en son dia el notari Rafael Gómez-Ferrer.
Si ad açò afegim que el nou Estatut en l’art. 41 diu que “…la normativa llingüística de l’AVL és d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana”, trobem que s’institucionalisa la postura dictatorial que es dissenyava en la llei de creació de la AVL, quan en el seu art. 5 dictaminava que : “Les decisions de la AVL …hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, pel restant d´Administracions Públiques, els sistema educatiu, i els mijos de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançament públic”. Estem davant d’una autèntica dictadura llingüística que va contra els drets fonamentals i constitucionals com la llibertat d’opinió, ideològica, el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions per mig de la paraula o l’escrit, el dret a la producció lliterària, científica i tècnica o la llibertat de càtedra, ya que tot açò no contarà en el vist i plau de les institucions públiques i alguns afigen que ni en subvenció pública, si està dit o escrit en uns criteris llingüístics distints als dictats per l’AVL. Ni tolerància, ni pluralitat, ni dret a discrepar, l’AVL dicta i tots han d’acatar, no hi ha lloc per a la discrepància ni per al debat.
Si en comunitats autònomes a on el tema llingüístic està resolt o en el cas d’Espanya, a on ningú qüestiona l’ortografia ni la gramàtica espanyola, no s’inclouen les respectives acadèmies en els estatuts o Constitució, en el cas valencià, a on el debat de la llengua està vivíssim i per resoldre, no s’hauria d’haver inclòs l’AVL en l’Estatut.
El nou Estatut valencià és férreu en matèria llingüística. És evident que es tracta d’un pacte entre PP i PSOE per a intentar resoldre un conflicte llingüístic que els incomoda i que no els importa massa; intenten satisfer al nacionalisme català que creu que si l’AVL forma part de l’Estatut serà inqüestionable i els seus acorts s’impondran, pero obliden o ignoren que en matèria llingüística les coses no són aixina, ya que la llengua per definició és convencional, sobre tot en l’ortografia i la gramàtica, de manera que actua per conveni o consens i no per imposició o decret, com obliden o ignoren que els valencians mai acceptarem les imposicions de Catalunya.
Tenint en conte en l’Estatut només a l’AVL es desprecien institucions existents abans que l’Estatut, com la pròpia Real Acadèmia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat i la postura de valencianitat llingüística que venen defenent des de fa més de cent anys, treballant per la llengua, elaborant ortografies, diccionaris, gramàtiques i cursos de llengua valenciana en époques molt difícils, mantenint viva la flama de l’idioma valencià. El nou Estatut nos definix com a nacionalitat històrica pero oblida una part important d’eixa història que ni als partits que l’han remodelat ni al catalanisme expansioniste els interessa.
L’AVL no és una institució consolidada, està constituïda majoritàriament per membres de l’Institut d’Estudis Catalans o interessats per les seues directrius, ha creat descontent entre els valencians, ha oficialisat la normativa catalana per al valencià, ha dit que el valencià és català, ha negat el nom històric de “llengua valenciana”, ha dialectalisat el valencià ignorant les atres postures, per lo que no s’hauria d’haver inclòs en l’Estatut. L’AVL no és una institució majoritàriament acceptada pels valencians i la seua normativa no és seguida a hores d’ara per ningú, fent que qui diga o escriga frases com “vixca lo nostre”, “un dumenge de giner” o “nosatros realisem la peixca”, que és com ho diem tots els valencians, estiga al marge de la llei, pero alguns círculs universitaris, per eixemple, podran seguir dins de la legalitat i seran costejats en diners públics, encara que seguixquen dient “Aquest servei romandrà clos avui” o “El desenvolupament d’aquests ensenyaments no trigaran pas gaire a veure’s” formes que tot lo món rebuja per estranyes; mentres lo nostre està prohibit lo atre, recomanable o no, està permés i és oficial. ¿Quina classe d’acadèmia és esta? I ¿cóm és possible que els partits majoritaris l’hagen inclòs en l’Estatut?.
Tags: Valencia, musica, Coalicio, Coalición, valenciana