Sembrar i collir

per Vicent Ramon Calatayud de la RACV

El llaurador be sap, quan sembra creïlles, que no vol collir safanòries, per més que tot creix baix terra. I qualsevol valencià sap, quan diu valencià, que no vol dir una atra cosa. L’Estatut, quan diu valencià no pot dir una atra cosa, entre unes atres raons perque els valencians, i únicament els valencians, no volem, ni demanem, ni necessitem res més, perque, a més de que ni pot ser, ni ha segut mai una atra cosa la llengua d’entendre-nos. I a hores d’ara, sempre que se nos ha preguntat sériament el nom del nostre idioma, majoritaria i amplament hem assegurat que és la llengua valenciana. Inclús això afirmà, com a resultat de les seues pròpies consultes populars, un “mestre indiscutible” que acabava girant al revés el resultat de la consulta, per a anexionar-nos a una atre supost idiomàtic veí, qui està recelós per engolir-se-nos en tota regla, perque no renuncia a uns afanys geogràfics que recorden la desfeta europea dels quaranta i que no deixa d’endenyar allà on li consentixquen ficar cullerada. Hi ha molt de mal fet en les escoles, pero si encara, clarament, concreta i precisament, es preguntara al poble qué són, si peres o cireres, lo que penja en les pereres, no diria que vol que siguen bresquilles. Perque tenim més trellat del que alguns creuen i ya estem farts de la baralla idiomàtica dels partits.

Toca. Ya tenim la llei valenciana aprovada. En ella la part de calç està clara: Valencià, idioma. La d’arena, si hem de fer-li cas a l’AVL, pot ser “sorra” i el personal entén, en tal paraula, no lo que diuen els catalans a la terra de la plaja, de forma empobridora pero seua, que no nostra, perque nosatres diem, com els clàssics ARENA. I és arena -sobre la que no se pot edificar en trellat- la fórmula en la que, endenyada la política partidista d’interessos forans Madrit/Barcelona i admesa la cullerada anexionista, pintorescament se nos incrusta en la llei un ent idiomàtic i que cap de nació, ni comunitat, goja d’elevar a ranc estatutari i manco per a que li mane cóm deu parlar o escriure, perque la seua funció, si a mà ve, deu ser consultiva. Ara, algún interessat anexioniste, com si havera descobert la lluna en minva, ya nos amolla que als qui rectament escrivim, per a que nos entenguen i sure la valencianitat i l’idioma valencià, creïlla del nostre creïllar i pera de la nostra perera, ara, repetixc, amenacen que, gràcies a l’AVL, poden declarar-nos fòra de la llei i privar-nos dels nostres drets, com a valencians i hòmens lliures, per no dir “SORRA”, pose per eixemple, quan no pretenem insultar a ningú, més que ho diga canalnoi .

Més valdria que s’espavilaren els governats i els qui pretenguen ser-ho; més val que obriguen les orelles, entenent qué és lo que parla i vol parlar el personal, no ajudant a embolicar-nos, fent creixer el rebuig a l’ensenyança de les escoles, per forana, ni auspiciant vivers del ressentiment, com si foren ikastoles i romeries estiuenques, en les que el mot de la frontera és valencià, pero lo primer que fan, quan passes la porta és desprestigiar-lo, mentres s’exçalsa el parlar de les Ramblas i l’estàndart d’una atra llengua, des de la que lo únic que els importa és ficar-nos la bota damunt. Per ad això segurament pensen que el valencià i els valencians som facilitaris. Pero al remat, per a collir en Valéncia hi ha haurà que sembrar valencià, sense dubtes. Que vagen sabent-ho els robots parlants i els educadors autòmates, els escritors assorrats i els polítics de futur. ¡Che lo normal! com collir melons del melonar, pero si el malven no passaran de pepinos, i no dic alficossos, per si m’amussen l’inquisició, ya que eixa paraula segurament no cabrà en la norma nova de la “blindada AVL”, pobreta, a la que el confrare de l’institut català li pega un colp de vara en el bascoll com per a que s’en riguen a un temps 3 ó 4.

Tags: valencia, valencianismo, racv, coalicion

Les teues valoracions són molt interessants, però tu sembla que t'autoproclames valencià tipus, que tots els valencians són com tu, pensen com tu... I has de saber acceptar que hi ha altres maneres d'entendre la realitat del país. Tal volta al remat tot és qüestió d'admetre que hi ha diverses maneres d'entendre el país, i qu ecap hauria de ser excloent de l'altra.
Per cert, que jo cercava quan es planten les creïlles i google m'ha remés a esta pàgina!!