Desinformació



Vicent Pitarch i Lluís Gimeno publicaren en 1982, el volum I de 'Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI', que recull una série d'obres, entre les que figura 'La brama dels llauradors' (que d'eròtica i burlesca no té res). La 'justificació' inicial ve carregada de bombo, en afirmacions com estes: 'El Cançoner satíric valencià (referència a Miquel i Planas) tenía un precedent directe en Onofre Almudèver, un valencià del segle XVI que ha passat a la història precisament com a Apologista de la llengua catalana i difusor dels seus clàssics. Almudèver edità en 1561 en un sol volum 'l'Espill, Lo proces o disputa de viudes i donzelles, Lo proces de les olives, Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors', iniciativa que constituïa un projecte capdavanter de biblioteca catalana clàssica'.

Si s'alçara de la tomba Almudèver, menys, només que es badara la llosa, tornaria a morir-se de sobte. ¿Per qué? Perque en la carta proemial, lo que exactament escriu (no la transcric completa per llarga): "... senti que tocaven a les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua (no diu, 'llengua catalana', i per lo que després escriu és clara la referència a la llengua valenciana), que acompanyats de la Raho venien y... pengue la Raho la ma del dir i 'a mi en persona de tots los altres valencians... si no fosseu ingrats a la llet que aveu mamat' (suponc que al menys la llet seria valenciana, no catalana), y a la patria hon sou nats (suponc que es referia a Valéncia i no a Catalunya), no dormirieu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideracio veuriem com sens van perdent les perles e margarides que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren y apres les vos dexaren... y que aço sia veritat, provas entre les atres ab les obres d'aquell vostre excelentissim Poeta y estrenu cavaller Mossen Ausias March, que essent natural Valenciá, 'los cathalans lo san volgut aplicar' (¿el mal ve d'Almansa, o el perill català referit per Josep Maria Bayarri, venia ya del XVI?)... Per hon vos exorte y tant quant puch 'encarregue, que torneu sobre vosaltres y respongau per la vosta honra en no dexar perdre les obres de tan celebres autors', sino que revobant-les, mostreu a les nacions estranyes la capacitat de les persones, 'la facundia de la llengua y les coses altes que en ella estan escrites'; majorment queus deveu lloar de dos coses: 'que ells es en si tan delicada... y ella de pochs es compresa...' tants laureats poetes valencians... Jaume Rois... Mossen Bernat Fenollar… Mossen Jaume Gazull… Mossen Narcis Vinyoles, y molts altres…perque fins ha en aço se mostre lo conte que los passats han portat ab la policia de la nostra llengua, y perque los que apres vinguessen tinguessen ocasio de no tropezar'.

¿Quí són, i a quina classe de 'policia' pertanyen el autors citats, Pitarch i Gimeno, per a desautorisar les paraules escrites per Almudèver? Lo que està clar és que han mamat una llet diferent. I ho dic, sense por i sense ira. Hi ha que tindre trellat, sense romanços, ni manipulacions, ni 'pediculacions'. Ya està be de la parèmia 'che que diguen lo que vullguen, ¿qué lo meu és d'algun atre?'. Lo nostre, nostre és: claritat pulpitable, ¡de púlpit!


Valéncia Hui

Tags: carod, catalanismo, Coalición, Montilla, Sentandreu, Valencianismo