...En vulgar valenciana...
sábado, 06 de enero de 2007
Publicado por La_Seu a las 14:43 | 6 Comentarios | Enviar
La llengua valenciana, una llengua independent

Imagen

JOAN IGNACI CULLA/

Moltes vegades hem parlat i demostrat l’independencia de la llengua valenciana respecte a qualsevol atra, i mes concretament, front al catala. Molts documents aixina l’acrediten: “Reperi in Hispania lenguas, verterme propiam: Cantabricam, Graecam, Latinam, Arabicam, Celtiberam, Caldeam, Hebraicam, Valentinam, Catalaunam”. ( Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae , Llorenç Matheu i Sanz, 1654, p. 504).

Tambe ho acreditava Pere Joan Porcar, el 1612, en Coses evengudes en la ciutat e regne de Valencia , al dedicar “una Cançó en alabanza de mosén Francés Geroni Simó, en totes les llengües: Valencia, Castella, Aragones, Catala, Mallorqui, Portugues, Biscai, Frances, Negre y Morisco”.

Algu pot interpretar (greu error) qu’estes cites son fruit apasionat del lloc de procedencia dels autors, o que no mes obedisen a un concepte “nominalista”, com tant l’agraden dir a determinats profesors de catala (en nomina i en el consentiment de la Conselleria de Cultura Valenciana), que no de la llengua oficial que reconeix el nostre Estatut, el valencià. I seria llogic, ya qu’estos interpretes del dogmatisme falsari del catalanisme no lligen fora del catecisme (previo pago, clar) proporcionat per les editorials d’Eliseu Climent, o atres proximes a la causa, que suministren los libelos per a la seua doctrina i adoctrinament, plagats de maniplucions i falsificacions historiques.

Si no fora aixina hagueren llegit el Memorial en defensa de la lengua catalana (Bib. Cat.: Cisteller, Diego: Memorial, 1636), a on en les llinees 13 y 14 diu: “Las leyes de las partidas están en Castellano; en Aragón, en Aragonés; en Valencia, en Valenciano; y en Cataluña, en Catalán”. Per cert, si queda algu profesor de “valencià” no reciclat que vullga investigar este document, que es done presa, ya que forma part de la bibloteca catalana, i no seria d’estranyar qu’en l’entrada en vigor del nou Estatut catala desaparega o se manipule com els de l’Archiu de la Corona d’Arago en temps de Bofarull. ¿Seny, rigor historic, cientifisme?

Un llibre que no desapareixirà, ya que es troba en totes les biblioteques, es el de Pi i Margall, Las Nacionalidades . Este republicà catala, que segur hui en dia seria tachat de facha blavero o espanyolista , diu en la seua obra de 1876: “¡La identidad de la lengua! ¿Podrá ser ésta un principio para determinar la formación ni la organización de los pueblos? Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino también de lenguas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, en valenciano. Tienen estos idiomas, a excepción del vasco, el mismo origen que el de Castilla; y ninguno, sin embargo, ha caído en desuso”.

I es que no a soles tenien consciencia de la independencia de la llengua valenciana, sino que era el model llingüistic en Catalunya, ya que si els catalans volien llegir obres lliteraries tenien que editar les valencianes, com ocurria en la edicio de Barcelona de 1482 de La Imitacio de Jesucrit , de Miquel Perez: “Esplanat de lati en valenciana lengua”, en Lo carcer d’amor o en Historia d’Alexandre , entre atres obres. Perque si algo demostra l’historia es que els catalans no han tingut lliteratura propia d’importancia (de ahí apropiarse del nostre Sigle d’Or) fins a fa quatre dies quan varen publicar, per cert, en castella Mortadelo y Filemón; al que ara, segurament, ho traduiran al catala gracies al Consell Audiovisual Catala (CAC).

I quan han tigut els catalans algo publicat, tots els escritors ademes de diferenciar el valencia del catala, han calificat a la catalana de “grosera y malsonante”, com diu Carles Ros en Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano (Valencia, 1734, pp. 18 i 19): “Con todas estas circunstancias, se deve [sic] nombrar el tercer ramo principal de la Lenguas de España con el de Valenciana, y no con el de Catalana, porque una y otra vinieron de la lemosina [...], pero no en el de Catalana, que esta no ha tenido cuidado en adelantarse, pues hoy día se conserva mal sonante, grosera, isleña, y montaráz, que a esto llamamos los Valencianos margall’’.

En definitiva, per molt que s’empenyen i nos obliguen a creure lo contrari, el valencià sempre ha segut una llengua independent: ‘‘Mas no en castellano, no en bascuenze, no en portugués, no en catalán; sino en idioma valenciano, porque era Valencia la que hablava [sic]”. ( Aprobación del Epítome de C. Ros , pel Dr. Thomas Ródenas).
Comentarios

Publicado por Invitado a las 15:49 | lunes, 02 de junio de 2008
Apa, fill, ves que et moqui la iaia i no em facis riure més.
Publicado por Invitado a las 19:07 | domingo, 27 de julio de 2008
Aquest tio deu ser imbècil de neixament.Això és com dir que el castellà d' Argentina és la llengua Argentina, o el castellà de Canàries no és castellà sinó que és el Canari.
Però quines bestieses diu aquest talòs.
Publicado por ElCatala a las 14:22 | sábado, 02 de agosto de 2008
No som independents de res.
Som un putu grá al cul d'espanya i es riuen de nosaltres.
Amunt Catalunya, Valencia y Balears totes juntes o per separat pero amunt sempre
Publicado por ElCatala a las 14:23 | sábado, 02 de agosto de 2008
No som independents de res.
Som un putu grá al cul d'espanya i es riuen de nosaltres.
Amunt Catalunya, Valencia y Balears totes juntes o per separat pero amunt sempre
Publicado por Invitado a las 19:53 | jueves, 16 de octubre de 2008
NavidadSOY DE ALCORCÓN, NO SOY INDEPENDENTISTA LÓGICAMENTE, PERÒ HAY QUE SER ZOQUETE PARA DECIR QUE EL VALENCIANO ES UNA LENGUA! TODOS-TODOS LOS LINGUISTAS DE RENOMBRE COINCIDEN EN AFIRMAR QUE EL VALENCIANO ES UN DIALECTO MUY ANTIGUO DEL CATALAN, ASI QUE MENOS MONSERGAS. EN ESPAÑA SE HABLA:
-ESPAÑOL-CATALÁN-EUSKERA

Y PÙNTO
Publicado por Invitado a las 18:48 | lunes, 08 de diciembre de 2008
viva al pais valencia que es foten als catalans. vosaltres sou uns filldetuputes. Viva al valencià.

Acerca de...

Ver perfil público del propietario del blog

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... Joanot Martorell (1413-1468)



Participantes

La_Seu

Buscador




Articulos Anteriores

Un poema de Joan Batiste Cardona Vives
Poemes Al-Rusafi . Segle XI
Vicent Savall -De les Serres a la Mar-
Cap d'any per Garcia Moya
El Xúquer lo matan en la Castilla -La Mancha
Una festa lliteraria en Tarragona
Argilia i marbre per Emili Ridocci i Miquel en Lo Rat Penat
Un Rondalla per Josep Maria Guinot . La chica del canter
La trampa del llemosí
Bronca a Rita y a Figueres en el Ayuntamiento

Archivo

mayo, 2008
marzo, 2008
noviembre, 2007
octubre, 2007
agosto, 2007
mayo, 2007
marzo, 2007
enero, 2007
diciembre, 2006
noviembre, 2006

Enlaces

Mosatros els valencians
El Tirant
Salvem Valencia
Real Academia de Cultura Valenciana
Lo Rat Penat
La Cardona Vives
Diccionario de la RACV
Diccionario sinonimos RACV
Valencia Freedom
El Palleter
La web de Murta
Desde el verdadero Pais Vasco
Che, videos valencians
L'archui
PER A MOSATROS
Escucha Ona Vinatea, la radio valencianista
Uiquipèdia, enciclopedia en valencià
Lengua catalana

Sindicación

RSS 0.91
RSS 1.0
RSS 2.0
ATOM 1.0


Servicio cortesia de miarroba.com

Valid XHTML 1.0!

Valid CSS!

CSS - Tableless