Escolta Ona Vinatea en el Real Player, PUNCHA ACI



Seguro que en Valencia se saca agua del Xúquer, pero esta demostrado, amigo Amadeu, que la sangre del riu la sacan en Castilla - La Mancha, antes de entrar en nuestras tierras, y lo hacen con el visto bueno de los dirigentes del partido socialista de la Mancah y de toda España, la señora Narbona tendría que actuar allí, en lugar de acosar a los valencianos. Eso pozos que comentas en tu artículo existen pero existen en mayor cantidad en La Mancha, en cabecera del rio, pero como son votos del PSOE, todos callan y miran hacia otro lado.

Los del Xúquer viu, ya podrían hacer una escursión más hacia el oeste y denunciar a llí el asesinato, pero, es evidente que lo que les mueve es otra cosa, poco les importa el rio si ello no lleva beneficio político, esa es la realidad Amadeu.


-------------


El Xúquer travessa un dels pijors moments de la seua història


Juli Amadeu Arias (vh).- El segon riu més important del mediterràneu peninsular trontolla. La sequia, la contaminació i una demanda d’aigua superior als seus recursos han portat al Xúquer a una situació extrema. Les mortaldats massives de peixos s’han succeït en una freqüència fins ara inusitada. Les aigües cada vegada més grises que discorren per la seua capçalera són el viu eixemple de l’agonia del que en el seu dia fon nomenat pels musulmans ‘El devastador’.

Un passeig pel riu Xúquer podria ser un autèntic plaer per a qualsevol amant de la naturalea. Pero en els últims temps este senzill fet s’ha convertit en una visita a un dels albellons del territori valencià. El que és considerat com al segon riu de major importància en el mediterràneu occidental es troba immers en una de les pijors etapes de la seua existència.

La conjunció de diversos factors han desembocat en la situació actual. “El Xúquer està passant, efectivament, un dels seus pijors moments”, afirma contundentement Francesc Signes, secretari de Mig Ambient, Aigua i Agricultura del PSPV i alcalde de l’Alcúdia.

Els seus principals problemes són de caràcter quantitatiu i qualitatiu i abdós estan relacionats “perque sense quantitat d’aigua no es pot tindre calitat”, com senyala el portaveu de l’associació Xúquer Viu, Paco Sanz. Esta organisació, naixcuda per a la defensa i recuperació de la via fluvial, ha conseguit movilisar en els últims temps a una part important de la societat que ha vixcut “d’esquenes al riu”.

L’actual sequia, una de les pijors conegudes fins ara, ha acabat de donar el colp de gràcia. “El Xúquer no té un cabal ecològic establit. Si es decidira deixar-lo sec seria perfectament llegal”, denúncia Sanz. Només entre Tous i Antella s’obliga a esta circumstància, encara que de forma testimonial: únicament han de discórrer 0,6 hm3 per segon quan en el cas de l’Ebre esta sifra s’eleva fins als 100.

Pero l’insensibilitat de molts dels propis usuaris del riu es suma ad este despropòsit. “Hi ha extraccions illegals en la pròpia València i en la Ribera”, assegura el portaveu de la plataforma. Motors i pous incontrolats que li chuplen la sanc al riu. Es tracta dels vampirs del Xúquer.

Paco Sanz apunta en el dit cap a l’enteniment entre les tres administracions com màxima solució per a canalisar el problema. “Tant l’Administració local com l’Autonòmica i la Central tenen competències en matèria d’aigua, per això es fa necessària una actuació coordinada entre totes elles”, afig Signes.

L’estricta aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua de l’Unió Europea (UE) així com la revisió immediata del pla de conca –prevista actualment per al 2009– junt en l’establiment d’un cabal ecològic són possibles solucions que allaujarien la situació. De moment ya hi ha un compromís del president de la CHX, Juan José Moragues, d’iniciar en el 2007 l’elaboració del pla.