El pronom. Pronoms personals
Per
Josep Maria Guinot i Galan
Hi ha un pronom neutre, invarieble, en valencià, que no te existencia pareguda en castella, pero sí en catala: el pronom HO que tampoc te relacio etimologica en els d’atres persones. Este pronom es sempre aton i s’usa unes vegades com complement d’acusatiu: ¿qui ha dit aixo –Ho ha dit mon pare. ¿No compres lo que te dic? –No ho compre. Atres vegades s’usa com atribut predicatiu, expressat per un nom o un adjectiu en oracions atributives (ab ser, estar o un atre verp copulatiu), Eixemples: creia que era Pere i no ho era; eres fals i no ho aparentes.
En gran part de la regio valenciana es pronuncia HEU davant del verp i HU darrere del verp quan este acaba en vocal. Esta pronunciacio no s’ha de portar a l’escritura.
Existix tambe en valencià un pronom adverbial desconegut en castellà i que presenta dos formes: EN i HI.
a) El pronom EN te forma plena, reduida, elidida i invertida. EN ‘N, N’ i NE. Eixemples: En tinc moltes; no n’agarres; ne menges massa. Les regles per a l’us d’estes formes son les mateixes que per a l’elisio i inversio dels pronoms debils o atons.
b) El pronom adverbial HI no sofrix cap modificacio, i s’usa per a substituir una determinacio circunstancial de lloc o un complement preposicional que no siga la preposicio DE. Eixemples: no m’hi veig, mo m’hi trobe.
Esta forma ha vengut tant a menys en la regio valenciana que ha desaparegut, excepte en unes poques frases tradicionals, com son les que hem posat per eixemple, i el valencià actual evita tot lo que pot l’us d’esta forma, excepte per al verp haver en que s’usa correntment. Eixemples: No hi ha rao ni justicia; n’hi hauria molts si els pagaren be.
Quan EN o HI van en combinacio dels pronoms personals ME, TE, estos solen posar-se davant d’aquells: Eixemple: me’n, t’hi, etc
Per
Josep Maria Guinot i Galan
Hi ha un pronom neutre, invarieble, en valencià, que no te existencia pareguda en castella, pero sí en catala: el pronom HO que tampoc te relacio etimologica en els d’atres persones. Este pronom es sempre aton i s’usa unes vegades com complement d’acusatiu: ¿qui ha dit aixo –Ho ha dit mon pare. ¿No compres lo que te dic? –No ho compre. Atres vegades s’usa com atribut predicatiu, expressat per un nom o un adjectiu en oracions atributives (ab ser, estar o un atre verp copulatiu), Eixemples: creia que era Pere i no ho era; eres fals i no ho aparentes.
En gran part de la regio valenciana es pronuncia HEU davant del verp i HU darrere del verp quan este acaba en vocal. Esta pronunciacio no s’ha de portar a l’escritura.
Existix tambe en valencià un pronom adverbial desconegut en castellà i que presenta dos formes: EN i HI.
a) El pronom EN te forma plena, reduida, elidida i invertida. EN ‘N, N’ i NE. Eixemples: En tinc moltes; no n’agarres; ne menges massa. Les regles per a l’us d’estes formes son les mateixes que per a l’elisio i inversio dels pronoms debils o atons.
b) El pronom adverbial HI no sofrix cap modificacio, i s’usa per a substituir una determinacio circunstancial de lloc o un complement preposicional que no siga la preposicio DE. Eixemples: no m’hi veig, mo m’hi trobe.
Esta forma ha vengut tant a menys en la regio valenciana que ha desaparegut, excepte en unes poques frases tradicionals, com son les que hem posat per eixemple, i el valencià actual evita tot lo que pot l’us d’esta forma, excepte per al verp haver en que s’usa correntment. Eixemples: No hi ha rao ni justicia; n’hi hauria molts si els pagaren be.
Quan EN o HI van en combinacio dels pronoms personals ME, TE, estos solen posar-se davant d’aquells: Eixemple: me’n, t’hi, etc
