Mestres consumats
Per Vicente L. Simó Santonja
04.12.06 | 21:57. Archivado en Columnas
Els científics (¿?, alguns que ho son i atres que s'ho creuen, sense ser-ho), en argumentar l'unitat de la llengua catalana, per lo que a Valéncia respecta partixen d'una afirmació "simplista": els catalans que vingueren en companyia de Jaume I, per cert, "mestres consumats" ensenyaren la llengua catalana als valencians (àraps, musulmans, mossàraps cristians). Lo que la seua ciència encara no ha explicat es quina llengua parlaven les persones habitadores del Regne. Lo que no cal discutir és que alguna llengua parlarien...
Els interrogants innocents llògiques s'amontonen perque l'equació àrap=musulmà no pot defendre's. ¿No parlaven, i si no parlaven, com s'entenien? ¿Parlaven alguna "algarabía" que barrejava àrap i romanç llatinisat? (si es així, el romanç valencià existia abans de l'invasió catalana...o aragonesa) ¿Si parlaven dos llengües diferents, eren bilingües? ¿Pot la mestria ser tan efectiva, que els alumnes foren capaços de produir un Sigle d'Or en Valéncia abans que els mestres en Catalunya?
Oferix als llegidors un apunt chicotet, admés i provat. En 1970, es celebrà el III Centenari de la canonisació de Sant Pere Pascual. Les entitats culturals li dedicaren Homenajes (Lo Rat Penat, La Societat Coral el Micalet, La Real Acadèmia de San Carlos. Els Cornistes del Regne, L'Ateneu Mercantil, El Centre de Cultura Valenciana (hui Real Acadèmia), Ateneu Maritim, Archiu del Regne, Amics de El Puig, El Consevatòri Superior de Música). En les Hemeroteques tenen constància dels personajes "exaltadors" del Sant (Joaquin Millám Rubio, Maria Dolos Mateu Ibars, Felip Vicent Garín Llombart, Francisco de la Calle Flores, Francisco Marin, Manuel Sanchis Guarner, Eduardo Lòpez Chavarri Andújar, etc.).
L'apunt es que Pere Pasqual naixqué en Valéncia (segurament prop de Sant Vicent de la Roqueta, fill de pares mossàraps), entre 1225 y 1230 (la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, diu, 1227). ¿Quín català parlava Pere Pasqual, quan en octubre de 1238, entraren en Valéncia els catalans acompanyants de Jaume I?. Tot un misteri...o un milacre. Perque en les seues obres trobem referències que demostren que coneixia molt be aquells moments: el cult en la Catedral ("fou fet loch sobre lo portal de la sagrestia, on ha un rexat de ferro"), i els epítets a Jaume I ("de bona memòria") o al Bisbe Andreu d'Albalat ("bon home de bona raho"). Aixina consta en la seua "Ystoria de la sancta Corona de Jesu Christ, la qual li fou posada lo divendres sant sobre lo seu glorios cap". Delata la seua valenciania, como senyalà Millan Rubio en expressions netament valencianes: "qui tal farà, tal pendrà", "tingues la Pasqua en pau", "senyera", "crida", "Ballaam"...Estudiant en París, torna a la seua Valéncia en 1250 en ser nomenat Canonge de la Catedral i profesar com a Mercedari. Asin Palacios arribà a escriure sobre una possible influència en Dante.
Per Vicente L. Simó Santonja
04.12.06 | 21:57. Archivado en Columnas
Els científics (¿?, alguns que ho son i atres que s'ho creuen, sense ser-ho), en argumentar l'unitat de la llengua catalana, per lo que a Valéncia respecta partixen d'una afirmació "simplista": els catalans que vingueren en companyia de Jaume I, per cert, "mestres consumats" ensenyaren la llengua catalana als valencians (àraps, musulmans, mossàraps cristians). Lo que la seua ciència encara no ha explicat es quina llengua parlaven les persones habitadores del Regne. Lo que no cal discutir és que alguna llengua parlarien...
Els interrogants innocents llògiques s'amontonen perque l'equació àrap=musulmà no pot defendre's. ¿No parlaven, i si no parlaven, com s'entenien? ¿Parlaven alguna "algarabía" que barrejava àrap i romanç llatinisat? (si es així, el romanç valencià existia abans de l'invasió catalana...o aragonesa) ¿Si parlaven dos llengües diferents, eren bilingües? ¿Pot la mestria ser tan efectiva, que els alumnes foren capaços de produir un Sigle d'Or en Valéncia abans que els mestres en Catalunya?
Oferix als llegidors un apunt chicotet, admés i provat. En 1970, es celebrà el III Centenari de la canonisació de Sant Pere Pascual. Les entitats culturals li dedicaren Homenajes (Lo Rat Penat, La Societat Coral el Micalet, La Real Acadèmia de San Carlos. Els Cornistes del Regne, L'Ateneu Mercantil, El Centre de Cultura Valenciana (hui Real Acadèmia), Ateneu Maritim, Archiu del Regne, Amics de El Puig, El Consevatòri Superior de Música). En les Hemeroteques tenen constància dels personajes "exaltadors" del Sant (Joaquin Millám Rubio, Maria Dolos Mateu Ibars, Felip Vicent Garín Llombart, Francisco de la Calle Flores, Francisco Marin, Manuel Sanchis Guarner, Eduardo Lòpez Chavarri Andújar, etc.).
L'apunt es que Pere Pasqual naixqué en Valéncia (segurament prop de Sant Vicent de la Roqueta, fill de pares mossàraps), entre 1225 y 1230 (la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, diu, 1227). ¿Quín català parlava Pere Pasqual, quan en octubre de 1238, entraren en Valéncia els catalans acompanyants de Jaume I?. Tot un misteri...o un milacre. Perque en les seues obres trobem referències que demostren que coneixia molt be aquells moments: el cult en la Catedral ("fou fet loch sobre lo portal de la sagrestia, on ha un rexat de ferro"), i els epítets a Jaume I ("de bona memòria") o al Bisbe Andreu d'Albalat ("bon home de bona raho"). Aixina consta en la seua "Ystoria de la sancta Corona de Jesu Christ, la qual li fou posada lo divendres sant sobre lo seu glorios cap". Delata la seua valenciania, como senyalà Millan Rubio en expressions netament valencianes: "qui tal farà, tal pendrà", "tingues la Pasqua en pau", "senyera", "crida", "Ballaam"...Estudiant en París, torna a la seua Valéncia en 1250 en ser nomenat Canonge de la Catedral i profesar com a Mercedari. Asin Palacios arribà a escriure sobre una possible influència en Dante.
