LA CORCA DEL RECORT


A Xavier Casp

Escriure uns versos

i deixar correr les paraules

enjugassades.



Beure un bon vi

i deixar correr les paraules

ben amerades.



Donar uns besos

i deixar correr les paraules

entretallades.



Buscar la son

i deixar correr les paraules

ensomiades.

¿Sense paraules?

¿qué fariem sense paraules?





DÉJÀ VU
A Artur Ahuir

Ton moment es present

i futur d’un passat

que vivim.



Recordem, desigem

atres temps que no son,

quan dormim.



Es chança de la ment

quan de sobte sentim

un instant ya vixcut,

“déjà vu”.



RECORDE
Nomes uns noms

emboirant

els païsages

d’uns atres temps.



Alguns recorts

com les olors,

unes imagens,

alguns moments.





A Pinedo, el meu poble.



El Pechinar, els Montanyars,

Sequia del Rei, la del Vall,

el Caminot, ca Corregers,

Els Tres Camins, el d’Anouers,

Cami d’En Corts, el Tremolar,

Les Casotes, vora Canal,

carrer la Mar, Creu de la Conca,

l’Iglesia, Senda de Llora.

Son ya recorts ferits de corca.



ELS ANYS XIXANTA
A mos germans Manolo i Gemma

A voltes recorde

com en un malson

sanc d’un Vietnam

en negre i blanc,

i tambe l’Irlanda

del xixantanou.

Al militar baix

parlant sempre alt.

Recorde mos pares,

nomes en nadal,

duent-me regals

d’alla d’Alemania,

els plors de la mare,

gemecs de la yaya

en vindre el nou any.

Recorde en l’escola

la fotografia

d’un chic arriscat

en cos de camisa

voreta la creu,

bandera espanyola

la palma al balco,

i en un caixo,

dalt de la cambreta,

mon yayo alçava

un “drap” tricolor.

A missa els dumenges

en vel i catret,

i al sendema,

creuent tota l’Horta,

em duya mon yayo,

com cada dilluns,

en al bicicleta

que fon de mon pare,

al Mercat Central

o al de Russafa

i sempre em comprava

el carabassat

o be codonyat,

aixi m’endolcia

aquells anys xixanta.





A ma yaya, Maria la Corregera



Espentat pel desfici d’algunes vesprades,

en ca mos pares regire el teu calaix,

aquell de la comoda del quarto d’enmig.

En paper de seda retrobe els meus cabells

i uns botonets de nacre dels meus bolquers,

uns petals i un tros de randa groguenca

d’aquell fill al que em sembli i s’endugue el vent.



I m’he vist de marineret en bicicleta

i al llom d’un corser negrello de carto,

de moro, en blanc i negre, en Cocentaina

i vora mar duc al cap el teu mocador.

Em dus de la ma per Valencia en falles

i em renys perque escarote als coloms,

tot mudat, un dumenge d’hivern lluminos.



Mes avall està el yayo, fadri, de soldat,

tes com un lliri, templat, t’escriu des de l’Africa,

la seua joventut amagava la fam.

I mon pare en un tricicle que mai tingue,

una aguileta, uns billets republicans.



Estas tu tambe en els cabells sempre blancs

arreplegats, de negre, sempre en devantal.



Em somrius sacsant un garbellet de metal,

vas a tirar l’arros -¡Joano, a dinar!-.

mai m’ha agradat caldós, me’l fas sec perque ho saps.



ELS ESTIGMES


A Alicia Palazón, perque em diu que li agrada.



Tinc...no li fa

l’edat que tinc.

lo important

es que soc yo;

un pronom que amaga un nom,

pero sempre he segut ell,

a voltes tu,

i ya comencen...

ya comence a ser voste.



Soc jove encara,

o ara soc jove,

no ho se molt be.



En este mon

i de per vida,

nomes naixqui,

se m’otorgaren

nom i llinages,

familia pobra,

nacio oprimida,

i done gracies

no se a qui

si se perque.



Entre engonals

porte l’estigma

de ser un home;

duc pantalons

i pixe dret.

No obstant aço,

yo done gracies,

puix tinc paraula,

fe i corage,

tambe tinc por,

pero estic dret.



QUO VADO, AMIC


Vinc del carrer,

del bar del canto,

del cine, d’un garaig,

del treball, de l’estacio,

del metro, del tren,

de baixar de l’autobus,

de pujar en l’ascensor,

d’aci, d’alla

o d’aquell raco;

a voltes no estic cert,

no...

Igual te d’ a on vinc;

pero sapiau que se qui soc,

se lo que vullc

i mes encara, a on vaig;

i aixo, amic,

no ho saben tots.



QUALSEVOL DIA
Qualsevol dia,

cara al sostre en el rostre

tot esglayat,

em llevaréu les ulleres,

quina mania.

I en la roba enfeltrida

de naftalina

em posaréu les sabates

per al viage

sense cap fita.