Dedicat a valenciafreedom, gracies de tot cor de Miquelescu



Cmeri y unos amigos en acción.

Demostrant la veritat i defenent al nostre poble
valenciafreedom es com un sol brillant
fa reluir la senyera valenciana
sempre orgullosa, bonica i palpitant,
seguint el valuart de molts i moltes
defenent la veriat
en la identitat de tot lo nostre
per que es com un chiquet que comença a respirar
en el moment que mes fea falta
i es necessitava de veritat,
en el blau del mar de Valencia
ficant-li groc de les espigues del camp
en lo roig de la sanc derramà
fa sentir viu l'orgull de ser un valencià,
caminant que camines
buscant la safor
d'anar per terres valencianes
ya t'has fet un trovador,
un trovador que somia
en un mon molt mes millor
en la olor de polvora de falles
en la vida i la passio,
valenciafreedom veu del poble
firma de garra i una canço
agarrant el meu himne bonico
yo el passege per tot lo mon,
que defenent l’historia
d'un poble lluitador
que sempre a destacat en qualsevol banda
per l’orgull i dedicacio,
Valencia terra meua
Valencia del meu amor
yo et dedicare a tu poemes
i tambe alguna canço,
una canço que parle
de la teua lluna i el teu sol
que des de la antiguetat volgueren acunar-te
i regalar-te ixes belles flors,
terra valenciana
olor a bon ví polvora i passio
lo que mes orgullos me fa en esta vida
es haver naixcut ací
en el teu interior,
terreta bonica, amor i ilusio
gracies per fer-me creixer
en el parais que es el teu esplendor,
i a tu valenciafreedom, donar-te la rao
puix gracies a tu me sent cada dia
mes fort i lluitador,
gracies valenciafreedom
gracies de tot cor.

miguelescu.Lun, 06 Nov 2006

------

PINTANT UN POEMA



Cual lluna caprichosa
elegant i genial
estrucant tot el temps
fiques motes de pau,
llapiseres de tintes chines
abrevaders de pa
paisatje tens vista
de paper de celofán,
camí en pedres d’or
i en les mines sucre i mar
l’sal ya es trova en els rius
i la teua veu es pot ascoltar,
allá en lo alt,
en el temps,
en lo vent,
como un instrument disposat a tocar,
i a tot li dones sentit
no mes per les teues cordes fer sonar,
li dones la forma que moldetja
tota la crua realitat
a les coses els camvies el nom
i a les nits el lloc d’astar,
talisma de l’meua retina
dels meus ulls i pietat
eres tu l’cosa mes fina
mes elegant i genial,
past vert que ilumines
a l’vida al pasar
pincell tornat llenç
i mai mos dixes d’amar,
de tocar les teues cordes
puix en un instrument d’aire et convertirás
i del matí et tornaras l’amo
tocant els minuts al pasar,
al sentiro,
al ploure,
al saber,
als pardals i a la mel,
a tot lo que ascomense per “seta”
i a tot lo que continga Miquel,
pescaor tu eres poeta
de les aigues i del mar
i yo soc caçaor de paraules
i el ví sense most es fara,
se tindra tal visio de l’vida
i sempre tot sense mirar,
que sera el univers donat voltes
sobre un marc de vidre ansomiat,
dalt un nubol,
dalt un planeta,
sobre el sucre del mar
ya que la l’sal es va cambiar per verd
i el verd es va cambiar per vulgar,
les roses ya no creixen en semillas
pero fan aulor exactament igual,
ya que per aon vages elles naixen
i al paisatje el arcoiris li donaran,
mesclant les paraules
i mesclant un tulipá
les frases tornen a tindre sentit
i les aus del cel l’infinitat,
les acelgues son corals
que creixen al caminar,
azabache, plumer i ploma
corda per a botar,
poema as segut pintat
no mes en la imaginasio utilisar.

miguelescu.

--------



CATARROJA



La meua Catarroja volguda
es un petal de flor d'una Valencia gran
banyà per les aigues de l’Albufera
regà pels camps d'arros que van fins el Palmar,
l’horta sur valenciana
en Massanasa, Albal i Beniparrell
en Alfafar, Silla, Alcacer,
La Torre, San Marceli i Picasent,
terra de gent traballadora
poeta em vaig fer per la passio
la passio d'un mon que em regalava
en Valencia una posá de sol,
que el caballer antic encara està viu
en l'interior d’un valencià
i es que per la sanc corren les victories
com un Don Quixot jagant,
que en les nits de les albades
els festers sempre van a buscar
a les festeres guapes i hermoses
que esta terra sap regalar,
la olor del camp novell
es com un instrument musical
que sempre et toca el cor
que sempre et recorda el ser valencià,
que les barraques alçen la llum
d'una nit estrelà
en que la lluna es mostra de blanc
en que no es fa de rogar,
agarre la meua guitarra
per a començar a cantar
la canço que viu dins de mi
la melodía del meu camp,
Valencia terra de poetes
yo et passejare per lo mon
per a quant algu diga ¿d'a on eres?
yo dir-li el teu nom,
la plaça de la Verge
a mi m’enchisa anar
a inspirar-me en els meus poemes
a vore a la Verge dels Desamparats,
el barri del Carme
les torres de Serrans
per a allà per a on passe
el cel me sembla agarrar,
la teua olor a roses
la teua olor a azahar
Valencia que bonica eres
i el Meditarraneu el meu mar,
de dir-te coses me sent vulnerable
me sent com un chaval
que està maravillat per les coses
que està orgullos de ser valencià,
la plaja Malvarrosa
el meu lloc preferit
per a banyar-me en les teues aigues
per a dirt-e lo que te dic,
hui mirare al cel
i si estiguera encapotat
es per que la lluna valenciana
te vergonya allà en lo alt,
si en canvi el cel estiguera estrelat
es per que esta nit la lluna
iluminara tota la meua ciutat.


Puerto de Catarroja

Foto de Salvador Ciges

Miguelescu.