No oblides mai i arrima els llavis
a la mar de les aus si estes s’allunten
colpejant en les ales tes paraules,
com un assot de seda sobre l’aire.
Arrima’t a l’espill posant ton rostre
a l’albur mes proper de la Natura,
realitat fugicera de la vida.
Recula, prescindix d’adjectivar-te
com si el cos, el deler te l’adorguera,
en negres nits de calma reballada.


Contempla’t el futur, fes de ta mel
substancia perdurable i definida
que en la claror perduda s’atrevixca
a fugir de tu mateixa, i retrobant-te
en el temps, i alli aquetar tots els rancs
d’eixa dona que guarda entre sos pits,
la clau d’aquell amor que li juraren
a l’ombra esmicolada pel silenci,
resorgit de sos llavis, com la lluna,
o la flor que s’esmuny entre l’orage.


Aci estic a la porta. Estic cridant-te.
Vullc aguardar poruc el baticor
d’apretar en mos braços, cada absencia,
cada porcio de nit que ha segut nostra,
sense passar de llarc cada tristura,
abans de que te cregues que t’oblide.
Vullc que sapies que no sera l’amnesia
qui de l’amor m’allunte, ni ho propicie.
Sempre sera mes gran el cor que alberga,
sobre lo etern, la buidor delerada.


Asoles d’esperança se pot viure
en les persianes de la sala alçades,
deixant passar la llum que tot ho inunda
en sacsons desinquets si s’ataülla,
ben lluntà l’exhaurir que caramulla
l’obrir de la finestra i que entre l’aire
que envolte nostres cossos i ens abrigue
sobre tos muscles tupits i remelsables,
i l’anima amorosa mai nos deixe,
despres de serenar-nos l’ardidea.


Pero si acas te pilla la ploguda
dins d’un bosc apresat per la corruixa,
i t’envolta la paraula o el silenci
aguarda’t a que escampe la tronada.
I busca la quietut, encara que,
de sobte, ades mateixa, en ses miseries,
s’apague la vesprada exhaurida
aguardant la represa ya ferida,
al mossegar les sofrides inclemencies
i al pes de tot lo mon li dolga l’anima.


I quan el dia aclare, no te pergues
eixa fe referent, feta presencia,
fam esbrinadora d’harmonies
cegues de triumfo i confiança eterna.
I en l’astucia de dona, reconforta’t.
No derroques el temps si es que vols fer-lo,
l’aliat que et marque el nort, la llinia recta,
buscant en eixes ombres que et maduren
la soletat, el brell de la paraula,
transformant-la en servici de fe cega

Vertical sobre l’alba, solitaria,
transforma’t en estetica i recorre,
sempre en el front altiu sobre la pluja,
distancies de justicia o de desijos,
dins del ventre de l’aire, quan gemeca,
rendint-se a l’evidencia, irrenunciable,
de no poder, intensament, amar-te,
com si fores tió d’alba partida
entre la mar nodrint-se, benaurada,
i la terra a on les marques permaneixen.



JOSEP LLUÏS GARCÍA FERRADA,


Lo Rat Penat
ar ribà a la l li teratura des de
l'apassionant mon de la fotografia
“amateur” espanyola, en el que durant
l'epoca dels anys setanta fon u dels
autors destacats. Haurien d'arribar els
anys huitanta per a dur a cap una
separacio de cossos i bens en la
fotografia, sa arraïlada passio, per a iniciar sos deliris
en la lliteratura de la ma de sa llengua autoctona, la
VALENCIANA.

En 1988, havent conseguit els principals guardons
otorgats a la prosa VALENCIANA, decidix provar
fortuna en el di ficil mon de la poesia. El premi
Primavera de Catarroja (compartit), dos flors naturals
en els Jocs Florals de la Vila de Paterna i uns atres dos
en les justes poetiques de la Catedral de la llengua
VALENCIANA, els Jocs Florals de Lo Rat Penat, junt al
premi Ciutat de Valencia Roïç de Corella, permeteren
que en 1992 la “Associacio d'Escritors en Llengua
Valenciana” el distinguira com a primer escritor de l'any
i, en just homenage, li publicaren Gavina blava i uns
atres contes.

L'Ajuntament de Valencia edità Faules de nits i de
somis, premi Roïç de Corella de poesia. Despres
vindran: De part del vent t'ho recorde; Perseguint la
llum; La fosca nit dels gossos; i Les Aurores de l'Anima,
numero cinc de la Coleccio d'Antologies de Lo Rat
Penat.

Proximament, apareixera en el mercat nacional Si te vas,
anótate mis señas en tu agenda, son primer llibre en
llengua espanyola que com a bon valencià bilingüe,
tambe practica este burrianenc naixcut Geminis en 1935.